jueves, 20 de diciembre de 2012


Gràcies esport



Des de ben petit que vaig començar a fer els meus primers xuts en un camp de futbol de sorra fins a l’actualitat, que estic molt involucrat en el món de l’esport.

Personalment, ha sigut un àmbit que a mi m’ha fet créixer com a persona i aprendre certs valors que molt probablement no els hagués assolit si no hagués estat a causa de poder endinsar-me en aquest món.   

Encara recordo els meus primers entrenadors de quan vaig formar part d’equips de futbol en etapa de formació, tot i que la gent els jutgi com a bons o dolents entrenadors, com hem va dir un dia un amic del qual vaig aprendre molt “De cada entrenador has d’extreure i aprendre quelcom positiu, creu-me, tots en tenen”. La veritat, que aquesta frase la vaig veure molt encertada, però no només contextualitzada en el món de l’esport sinó en el dia a dia.

Poc a poc, vas creixent i vas enllaçant les coses que vas aprenent, comences a definir uns valors i és quan et comences a preguntar: Cap a on vull dirigir la meva vida? Què m’apassiona? Que podré aportar?

Jo aquest punt de parar-me i pensar que vull fer i que m’apassiona mai l’he tingut, sempre he tingut ben clar cap a on volia dirigir la meva vida i per on hem volia mouré. Potser ha estat, gràcies a l’entorn amb el qual he viscut o la importància que ha anat assolint amb el pas dels anys aquest àmbit, però jo sempre he tingut molt clar que hem volia vincular amb el món de l’esport.

És un món on he conegut gent molt interessant i que m’ha aportant moltes coses positives, a mesura que vas profunditzant vas coneixent més persones que comparteixen amb tu una mateixa afició que és l’estima per l’esport.

L’estima mútua per un mateix esport fa que persones que molt probablement no haguéssim conegut mai de sobte tingues una gran amistat, persones que per color o cultura mai tindries una amistat faci que es trenqui aquesta barrera, etc. Són un parell d’exemples del que pot arribar a promoure l’àmbit de l’esport.

Personalment m’agradaria afegir, que no només m’ha aportat diversió i satisfacció aquest món, sinó que m’ha aportat VALORS. El valor de tindré empatia amb els meus companys, de ser respectuós,  socialitzador , cooperar amb els companys, responsable, disciplinat, etc.

Són tot un seguit de valors, que gràcies a l’esport els he pogut anar adquirint. Se que si no estigues dintre del món de l’esport potser m’hagués decantat per un àmbit que m’aportes d’altres valors que potser són iguals o millor que els que m’aporta el món de l’esport. Però el més important en aquesta vida és gaudir amb el que un fa i això és el que intento fer, GAUDIR.

Per finalitzar m’agradaria animar a que reflexionéssim per un moment amb el que fem, veritablement gaudim amb el que fem? Deixem de fer reptes per la seva dificultat o les seves barreres?  

Sóc conscient de la situació econòmica en la que estem però si de veritat desitgeu realitzar quelcom, lluiteu per això i no us doneu mai per vençuts, no tot és fàcil, si de veritat volem aconseguir quelcom segurament ens hi trobarem dificultat. Mai és tard per plantejar-nos si el que fem és el que veritablement m’apassiona, si la resposta es negativa hem d’intentar canviar la situació, potser no ho aconseguirem, però si ens donem per vençuts sense intentar-ho, segur que mai ho assolirem.

Gaudiu amb el que feu, sinó és així feu el que us faci gaudir.


Dani Murcia

lunes, 3 de diciembre de 2012


“El error más grande que puedes cometer
es tener el miedo de cometer un error”.
Elbert G. Hubbard


Son  la cualidades innatas de un deportista el único aspecto importante para poder triunfar en su modalidad?

En el mundo del deporte hemos visto muchos casos de deportistas que por sus cualidades podían haber llegado a ser grandes deportistas de su modalidad, en cambio en muchos casos no ha sido así.   

Muchas veces entra en juego la suerte de estar allí en el momento justo. Para que quede más claro pondré un par de ejemplos: estar disputando un buen partido justo  el día que ha venido a ver el partido un ojeador o que se lesione el jugador clave de tu posición y entrar tú en su lugar    y poder demostrar tus cualidades.

Pero no solo entra en juego el factor “suerte” o las cualidades innatas de un jugador, yo considero como primordial para poder ser un buen deportista la autoconfianza en lo que uno hace y el trabajo diario.

Es probable que veamos deportistas de élite que no se diferencien de los demás deportistas de su modalidad por tener unas cualidades diferentes o mejores al resto, simplemente son deportistas que son constantes y regulares, que juntamente con su autoconfianza han llegado a donde ellos soñaban.

La autoconfianza en el deporte tiene un papel importantísimo, ya que muy probablemente nos determine el hacer bien una acción o hacerla mal, con la cual cosa será muy interesante trabajarla desde bien pequeños.

En muchos clubes y escuelas encontramos entrenadores y educadores que tienden a ser resultadistas. Con esto quiero decir que priorizan el resultado por encima del aprendizaje.

Contextualizaré un poco, los niños que están en la etapa de formación, como bien dice la palabra, están formándose para mejorar día a día diferentes cualidades. Por desgracia, hay muchos casos de entrenadores y educadores que en esta etapa de formación continuamente recriminan a sus jugadores realizar una acción incorrecta o probar acciones nuevas. Si nosotros estamos continuamente recriminando e impidiendo a los jugadores a probar nuevas cosas, lo que estamos haciendo desde bien pequeños es limitarlos a ser creativos i bajar progresivamente su autoestima.

Por favor, no limitéis nunca a vuestros jugadores a pensar y a ser creativos, no les recriminéis continuamente no realizar buenas acciones. Apoyarlos cuando lo hacen mal, corregirle los errores (no recriminéis), dejarlos que sean creativos y sobretodo hacer que se sientas importantes cada uno de ellos, de esta manera su confianza irá en aumento y podréis sacar lo mejor de cada jugador.

Si os queréis sentir orgullos en un futuro de vuestros jugadores confiar en ellos y sobretodo que ellos se den cuenta, hay que comenzar a trabajar de un buen inicio (que es cuando más facilidad tienen para aprender) sino a medida que pasan los años es mucho  más difícil o en algunos casos imposible que un jugador tenga autoconfianza con lo que él hace y que se atreva a ser creativo en su modalidad.


Dani Murcia.