lunes, 10 de junio de 2013

Simplement, uns exemples! 

Fa dos mesos vaig poder viure el MIC Integral com a entrenador.
El MIC Integral és un torneig molt conegut on han participat equips amb jugadores que pateixen alguna discapacitat, ja sigui física o intel·lectual.

Ha estat increïble veure l’alegria que tenien els jugadors alhora de canviar-se i posar-se la vestimenta de partit. Tots saltant, rient i fent-se abraçades.
Durant el partit m’ha sobtat gratament el comprovar que l’únic objectiu que tenen és gaudir i divertir-se.

Faig d’entrenador de futbol base i contínuament veig com els jugadors i pares prioritzen el resultat abans que la diversió, amb la qual cosa estic totalment en desacord.
El poder viure com aquestes persones l’últim objectiu era la victòria i com els aficionats animaven contínuament i no discriminaven a l’àrbitre ni protestaven accions, m’ha satisfet molt. A més, m’ha fet plantejar-me que en la fase d’aprenentatge d’un esport tothom tindria que tindré aquestes actituds i aprendre d’aquestes persones.

Em costa definir i escriuré els adjectius per descriure com ha estat aquesta trobada, només que utilitzaria adjectius d’admiració i exemple.
Durant els partit potser no farien accions correctes, però cada acció era valorada per els entrenadors i espectadors amb un reforç positiu. Cada acció correcta com pot ser un gol, es celebrava com si fos una final de “Champions League”, aquestes petites coses són les que hem de valorar en la vida.

Quan  parlo amb certes persones sobre les persones amb discapacitats, moltes em contesten que els hi fan pena i que no poden gaudir de la vida igual que nosaltres. Simplement no han viscut experiències al costat d’ells i no han pogut comprovar com aquestes persones amb discapacitat fan de les petites coses grans coses.

Dani Murcia.