Aprendre gaudint

Fa temps que em plantejo, que és el que ens fa ser millors en la nostra especialitat i/o professió?

Com bé tots sabem, per poder arribar a ser  un dels millors professionals o com a mínim competitiu en nostre àmbit, s’ha de tindre molts de coneixements i ser un apassionat de la teva professió.

Aquí és quan em qüestiono si només amb un aspecte dels mencionats amb anterioritat (coneixements i apassionats) és suficient o no?

En el meu punt de vista, veig sovint professionals que són molt apassionats del seu àmbit, però alhora de prendre decisions o plantejar quelcom,  les seves respostes  molts de cops els hi falta coherència i/o coneixements. Això ve causat per una falta de coneixements. Un exemple: Un entrenador de bàsquet que és un apassionat d’aquest esport, però alhora de plantejar certes sessions o exercicis, aquests no tinguin cap coherència.

D’altra banda, una persona que estigui molt ben informada i tingui molts de coneixements en el seu àmbit però que no els sàpiga transmetre, farà que aquesta persona mai pugui ser un/a  referent en la seva professió. Un exemple seria: Un professor que sap molt sobre el seu temari, però no sap transmetre els seus coneixements als seus alumnes.

Aleshores, arribo a la conclusió, que per poder arribar a ser un referent en el teu àmbit, és essencial poder tindre coneixements i estimar la teva professió.

Crec que ambdues coses van relacionades, ja que si a tu t’apassiona el teu àmbit, tu faràs el possible per millorar a través de millorar els teus coneixements.  

Mai ens hem de tancar en que ja ho se tot o ja sóc un referent en la meva professió. Les coses van canviant a mesura que passa el temps i ens hem d’anar reciclant, coses que abans eren molt importants en l’actualitat s’ha comprovat que són incorrectes o no tenen beneficis.

Llavors, és quan em plantejo de que hem de estar sempre oberts a aprendre coses noves, a parlar amb els referents del nostre àmbit, a ser ambiciós i no conformar-se en fer-ho mínimament bé, sigueu actius en la vostra professió i vulgueu superar nous reptes. Però sobretot, DISFRUTEU.

Com bé em comentava un dia un entrenador de futbol: “Un cop hem vaig adonar en el bar del camp de futbol, que em tremolava la mà quan prenia un café a causa de l’angoixa i els nervis del futbol. Allà va ser quan em vaig adonar de que no gaudia del que feia.

Aleshores , és quan em vaig plantejar, que tenia que deixar de fer d’entrenador”.

La millor manera d’aprendre és disfrutant i gaudint del que un fa. Això sí, sempre acompanyat d’uns coneixements, això ens farà fer un salt qualitatiu en la nostra professió.

Dani Murcia.