Un equip, un sentiment, una família...

Torno a escriure sobre un tema que ningú ha parlat però jo  tenia moltes ganes de fer-ho.

Fa un mes aproximadament el CFS Sant Feliu va fer punt i final a la seva trajectòria esportiva.

Desprès de dècades com a màxim exponent del futbol sala a Sant Feliu de Guíxols el poble ganxó perd un entitat i tradició que ens ha donat tantes alegries i tristeses durant el transcurs dels anys.

Personalment he tingut la sort de formar part d’aquesta entitat com a jugador durant 9 anys consecutius. Vaig començar amb 14 anys en el seu futbol base, poc a poc vaig anar cremant etapes fins arribar amb 17 anys al primer equip, em varen rebre com a un més i em varen facilitar la integració en tot moment.

El millor de formar part d’aquesta equip ha estat tot el que m’ha anat aportant durant el pas del temps. Encara hi ha gent que pensa que el futbol és un simple esport que consisteix en anar darrera d’una pilota, creieu-me, van tan equivocats... El futbol t’ensenya a compartir moments amb companys i amics, t’ensenya a aixecar-te desprès d’una derrota, a esforçar-te, a desconnectar dels mals dies, a conèixer noves mentalitats i nous punts de vistes, a exigir-te cada cop més per voler millorar, sí, tot això m’ho ha ensenyat el futbol.

Posem punt i final tal i com varem començar, sense soroll i fent el millor possible la nostra feina.

Ha estat una experiència tan maca i enriquidora que us recomano que sempre que pugueu intenteu formar part d’un esport col·lectiu i presencieu en primera persona tots els valors i sensacions que us aportarà.

M’emporto molts d’amics i companys amb els quals espero no perdre mai el contacte, us trobaré a faltar.